Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dementre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEMENTRE o DEMENTRES conj.
|| 1. Al mateix temps; durant el temps; cast. mientras. a) Pot usar-se unida immediatament al verb. Dementre consideraua en esta manera, sos ulls foren en làgremes e en plors, Llull Gentil 5. E dementre lo rey se cinyirà la spaa, lo matropolità diga les paraules següents, Ordin. Palat. 283. Ella en tirà la lenta malaltia | que l'anà consumínt, dementres ell | d'un pare ofès y venjador fugia, Costa Trad. 86.—b) S'usa freqüentment seguida de la conjunció que. Aquel qui ix seminar la sua sement e dementre qe semenaua, la una sement cadeg prob de la uia, Hom. Org. 2 vo. Dementre que Evast estava en esta consideració, son fill vengué de l'escola, Llull Blanq. 3. No ho han pogut explicar, ne yo dementre que sia cubert, Metge Somni i. Dementre que l'hom dormia... li tragué una costella, Tomic Hist. 3. Deu lo hom emperò gardar de carn de moltó, que no'ls ne don hom dementre que són malalts, Flos medic. 114 vo. Dementres que la nit suau estén l'ombra, Riber Sol ixent 54.
|| 2. Expressa condició precisa; cast. mientras, con tal que. Despín atempradament les coses guanyades dementre que basten, Jahuda Cató, 110. Puxen esser confrares tots los usants del dit offici... dementre que aquells sien de bona fama, vida e conversació, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 32).
    Var.
més freqüent en la llengua moderna: mentre, mentres.
    Etim.:
del llatí dŭm ĭntĕrim, mat. sign. 1.