DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEMOSTRACIÓ f.
Acte de demostrar; cast. demostración.
|| 1. Raonament amb què es demostra o fa evident una veritat. Los infeels requeren raons e demostracions necessàries e esquiven creença, Llull Blanq. 44, 3. La oració se forma per figura de raó per demostracions necessàries, Llull Cont. 317, 9. Ab raons y demostracions te provaré tant com possible'm serà, Metge Somni i. Demanar del metge demostració és demanar del mut la parlaria, Cauliach Coll., pròl.
|| 2. Manifestació exterior. a) De sentiments, afectes, intencions, etc. Descansant los treballs de lur enamorada vida... ab demostracions de lur amor, Paris e Viana 14. Lo vostre fillet ab demostracions de singular alegria se mou dins lo vostre ventre, Villena Vita Chr., c. 62.—b) De coses inanimades. Les gents... amauen miracles, qui són demostracions de coses visibles corporalment, Llull Felix, pt. i, c. 12. Lo desembre serà fret y variat ab demostracions de pluges, Molera Pron. 1533. Tant gran pestilència de ratas, que tenint en aquesta terra gran demostració de forments, a la cullita és estada la major llàstima del món, doc. a. 1584 (BSAL, ii, 226).
|| 3. especialment, Manifestació falsa. Fer demostració: fingir. Lo hermità rey manà que tota la gent sua stigués en terra gitada fent demostració que dormien, Tirant, c. 24. a) mil. Falsa maniobra, consistent a portar forces a un punt per intimidar l'enemic o fer-li creure que hi ha intenció d'atacar per aquell punt i mentrestant intentar l'atac per una altra banda.
|| 4. ant. Dibuix que serveix per a mostrar una cosa. Lo pretenent... deu dibuyxar sobre paper ab llapis dos demostracions de figura... que li demanarà cada un dels quatre examinadors, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli, 405).
    Fon.: dəmustɾəsió (or., Sóller, men., eiv.); demostɾasió (occ., val.); dəmostɾəsió (mall.).
    Var. ort. ant: demonstració (cf. Cost. Tort. I, xii, 3).
    Etim.: pres del llatí demonstrātiōne, mat. sign.