DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DENEGAR v. tr.
|| 1. ant. Negar; dir que no a cosa que s'hauria d'afirmar. Lo Senyor... vehé com los apòstols lo denegaren e fugiren, Pere Pasqual, i, 70. Garde't que no denechs per obra Déu lo qual invoques ab fe, Canals Carta, c. 1. La magestat vostra fa lo contrari, que trenca la promesa fe denegant veritat, Tirant, c. 195.
|| 2. No concedir la cosa demanada; cast. denegar. E si'l rey de Tirimiçé de tot en tot denegaba e no volia deliurar los dits catius, doc. a. 1319 (Capmany Mem. iv, 68). Ell no estant content de açò denegà'ns lo feu, Pere IV, Cròn. 167. Si denegues la paraula a nengú, o li dónes senyal de malvolença, Eximenis Conf. 21. La nostra demanda no pot esser denegada, Tirant, c. 354. Senyor meu, no vulles fer excusació en la qual me denecs la tua pietat e misericòrdia, Oliver Exc. 78. Cosa que me sia demanada, nunqua la he denegada, Villena Vita Chr., c. 195. a) refl. Negar-se, refusar de fer una cosa. Los ióvens no's deuen denegar esser sotsmesos als antichs e pares, Egidi Romà, ll. ii, pt. 2a, c. 17.
    Fon.: dənəɣá (Barc.); deneɣáɾ (Val.); dəneʝá (Palma).
    Etim.: pres del llatí denĕgāre, mat. sign.