DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DENEJAR v. tr.
|| 1. ant. Netejar, purificar en general; cast. limpiar. a) En sentit material: Si en lo palau alcun hom faya sutzetat, encontinent auria gran animositat com la sala denejàs d'aquella sutzetat, Llull Cont. 284, 27. Yo volia anar al altar per deneiar e trobí la cortina del temple partida per mig, Pere Pasqual, Obres, i, 140. En fer scurar e denejar los abouradors de la dita ciutat, doc. a. 1363 (arx. mun. de Barc.). Com lo dit puyg fon ben scombrat e denejat, acostaren-se les hosts al peu del puyg, Scip. e An. 45. Per lo matí en dejú dau-li una porga per denejar-li lo ventrell, Anim. casar 50 vo.—b) En sentit figurat: La vostra misericòrdia pot denejar mon cors e ma ànima de vicis e de pecats, Llull Cont. 95. E denejà molt bé sa conciència, Muntaner Cròn., c. 143. És mester que tu deneigs la tua pensa de la amor dels béns de fortuna, Genebreda Cons. 107. Rebem gràcia tanta | que'ls esperits de vicis nos deneia, Jaume Gaçull, Trobes V. Maria [176].
|| 2. especialment, Triar els grans de cereals o llegums per separar-ne els macolins, llavoretes i altres impureses que hi estan barrejades (Mall., Men.); cast. limpiar, espurgar. Aquesta operació es fa generalment posant el munt de grans damunt una taula i separant-los i removent-los amb la mà. Tot són dones i homos que trafeguen..., xapen síndries i melons, denetgen arròs, Alcover Cont. 259.
|| 3. fig. Fer un cosa amb llestesa i netedat, sense entorpiments (Menorca). En aquest sentit s'usa denejar principalment en frases exclamatives o en estil emfàtic. «Mira, mira com ho deneja!»«Tots quatre es van tirar damunt es meu germà, però ell, ventai a un, ventai a s'altre, en un instant els va tenir denejats» (Ciutadella).
    Loc.
—Dur s'arròs ben denejat: estar ben preparat per a comparèixer davant un tribunal, davant Déu, etc. (Mall.).
    Fon.: dənəʤá (Mall., Men.).
    Var. ort.:—a) Dial.: denetjar.—b) Ant.: denegar, deneiar, deneyar.
    Etim.: metàtesi de nedejar (< llatí *nĭtĭdiare), ‘fer net’.