Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  denudar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DENUDAR v. tr.
Llevar allò que en l'estat natural recobreix una cosa; cast. denudar. «Denudar un os»; «denudar-se la dermis». a) fig. La imaginativa pren la semblança de temps e vest-ne son ymaginar habituat d'aquela semblança e denuda d'ell les semblances particulars que ha preses, Llull Arbre Sc. i, 169. Axí com de la bonea del fermament qui fo depurada e denudada de ponderositat, Llull Arbre Sc. ii, 109. Si has negun delicte no'l vulles denudar ne manifestar, Cons. Prov. 7.
    Fon.:
dənuðá (Barc., Palma); denuðáɾ (Val.).
    Etim.:
pres del llatí denūdare, ‘despullar’.