DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DENUDAR v. tr.
Llevar allò que en l'estat natural recobreix una cosa; cast. denudar. «Denudar un os»; «denudar-se la dermis». a) fig. La imaginativa pren la semblança de temps e vest-ne son ymaginar habituat d'aquela semblança e denuda d'ell les semblances particulars que ha preses, Llull Arbre Sc. i, 169. Axí com de la bonea del fermament qui fo depurada e denudada de ponderositat, Llull Arbre Sc. ii, 109. Si has negun delicte no'l vulles denudar ne manifestar, Cons. Prov. 7.
    Fon.: dənuðá (Barc., Palma); denuðáɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí denūdare, ‘despullar’.