DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEPARTIR v.
|| 1. tr. Dividir en parts; cast. partir. Com totes les creatures se departesquen en dues maneres, Llull Cont. 171, 2. Volem departir aquest libre en cinc libres, Llull Blanq., pròl. L'astronomian departex lo fermament en XII parts qui són los XII signes, Llull Arbre Sc. i, 218. Lo qual anell era fet ab tal artifici que's departia pel mig, restant cascuna part anell sencer, Tirant, c. 2.
|| 2. tr. Repartir, distribuir. Que la digestiva haja digerit la vianda e la haja departida per tots los membres del cors, Llull Felix, pt. viii, c. 3. Aquell preu deu esser departit entre tals creadors, Consolat, c. 33. Les quals depertesquen tot lo guany que les dites galees hauran fet, doc. a. 1359 (Capmany Mem. iv, 131).
|| 3. tr. Separar; allunyar una cosa d'una altra; cast. alejar, separar, apartar. Tots temps siam ensems fins a la fi que la mort nos departeixca, Llull Blanq. 4, 4. Los creedors del testament poden demanar qu'els béns del testador no sien mesclats... e si y són, qu'en sien separats e departits e triats, Cost. Tort. VII, ix, 4. Ço que Déu ajusta, l'om no u departesca, Quatre Evang. Especialment: a) Separar dues persones o dos animals que estan fortament agafats i fan esforços per mantenir-s'hi, sia per barallar-se, sia per demostrar-se amor, etc.; cast. separar. L'almirall... anà fer reverència a dona Bella, sa mare, e la mare besà'l..., tant estret lo tenia, que no li podia hom tolre, entro madona la regina se llevà, qui'ls departí, Muntaner Cròn., c. 105. La gent s'hi hagué de posar per departir-los, Ignor. 26. El rei... departeix al qui pega | del pobret que té davall, Alcover Cap al tard 33. Departir una baralla, un avalot, etc.: dissoldre el boldró o multitud de gent que es baralla o avalota. Tot lo dit die estigueren armats... per ço que si sentissen remor o avelot de poble contra los juheus depertissen e cessassen aquell, doc. a. 1391 (Ardits, i, 16). Jo vull departir aquesta batalla fins siau gitats en lo lit, Tirant, c. 262.—b) refl. Separar-se, anar-se'n una persona o cosa d'allà on està una altra; cast. separarse, apartarse, irse. Preseren comiat los tres sauis, e cant foren en ço que's volgren departir, lo un saui dix, Llull Gentil 304. Per la amor que jo he a mon senyor, com me departesch de ell, son molt trist e despagat, Llull Felix, pt. v, c. 1.—c) Fer partió entre dues coses; separar, delimitar. Les places de la ciutat són aquestes: primerament a Vinpeçol, axí com departeyx del mur de la ciutat et de la carrera en sus, Cost. Tort. I, i, 3. Vangran en una crau qui dapartex dos camins, Graal 31.—d) refl., fig. Canviar de manera de pensar o d'obrar; desviar-se de sa conducta. Nós proseguíem nostre dret e nostre deseret, del qual no ens departiríem, Pere IV, Cròn. 199.
|| 4. Distingir; fer diferència entre dues o més coses; cast. distinguir. Rahó és virtut motiva de la ànima, aguhant la vista de la pensa y departint les coses veres de les falses, Metge Somni i. La quarta part de la cura no's departeix poch de la cura dels altres, Cauliach Coll., ll. iii, d. 2.a, c. 6.
|| 5. intr. Conversar; comunicar-se mútuament els pensaments amb paraules; cast. departir. Trist me veuran tots çells ab qui departa, Martí Garcia (Cançon. Univ. 225). E parlant axí Tirant a la emperadriu e ab la princesa e departint e solaçant de coses de plaer, entrà per la cambra la dolorosa Stephania, Tirant, c. 427. Sovint parlam e discutim, molt departim d'astronomia, Spill 15198. Refinaments puríssims, qui no's mesclen de baixa utillitat... i departeixen am la Natura amiga, en franciscanes delectacions, Alomar Columna 198.
    Fon.: dəpəɾtí (or., bal.); depaɾtí (occ.); depaɾtíɾ (val.).
    Var. form. ant.: departre.
    Conjug.: segons el model de partir.
    Etim.: del llatí departīre, ‘dividir’.