DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEPENDENT
|| 1. adj. Que depèn; cast. dependiente. Totes coses dependents e emergents del fet, doc. a. 1365 (Bofarull Mar. 82). Tota substància intelectual, per tal com és separada e no dependent del cors, és incorruptible, Metge Somni i. Sobre les coses dependents, incidents et emergents d'aquelles, doc. a. 1401 (Miret Templers 422).
|| 2. m. i f. (DEPENDENTA) Persona que presta els seus serveis sota les ordes d'un patró o superior, i especialment la que els presta en una casa de comerç; cast. dependiente. Un dependent d'es municipi, Ignor. 35. Es dependents de s'autoridat, Roq. 9. Un dia es dependents de consumos veren vindre a quatre hòmens, Martínez Folkl. i, 80.
    Fon.: dəpəndén (Barc.); dependént (València); dəpəndént (Palma).
    Intens.:—a) Augm. i laudatori: dependentàs.—b) Dim. i pejor.: dependentet, dependentetxo, dependenteu, dependentó, dependentot.
    Etim.: pres del llatí dependĕnte, part. pres. de dependĕre, ‘dependre’.