DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DEPENDRE v. intr.: cast. depender.
|| 1. Esser condicionada una cosa per una altra; estar lligada a una altra que n'és una condició necessària. Tot depèn del caràcter, del temperament d'un, del respecte als bons records, Pons Com an., 185. I aparegué la feble flameta, de la qual depenia el nostre confort de la nit, Ruyra Parada 38.
|| 2. Estar una cosa subordinada a una altra; formar-ne part secundària; pertànyer-hi. «Aquesta diòcesi depèn de l'arquebisbat de València».
|| 3. Estar una persona a les ordes o sota el domini d'una altra.
    Fon.: dəpέndɾə (Barc.); depéndɾe (Val.); dəpə́ndɾə (Palma). Aquestes formes són les literàries; en el llenguatge parlat predomina la forma dependir: dəpəndí (Barc., Palma), dependíɾ (Val.). (Vegi's la documentació del paràgraf següent).
    Var. form.: dependir. Axí com en les cadenes unes malles dependexen de las altres, Pons Miserere, 27 vo (ap. Aguiló Dicc.). La qual preconització deppendeix de certa declaració, doc. a. 1474 (citat per Aguiló Dicc.). Sa sort de ses nacions i des pobles no dependeix de sa forma de govern, Aurora 226.—En el parlar de certes persones poc cultes, dependir ha pres el significat de ‘prescindir’ (Mall.). Un sentit especial i poc clar de dependir, també en boca de gent il·letrada, el trobam en aquesta cançó eivissenca: «Molt de menjar destrueix | sa salut, i fa miseri'; | sa bossa i es cos pateix, | i an alguns los dependeix | allà dins es cementeri».
    Conjug.: dependre es conjuga segons el model ofendre; dependir, segons el model partir.
    Etim.: del llatí dependĕre, ‘estar penjat’.

2. DEPENDRE v. tr.:
V. deprendre.