DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEPENJAR v. intr.
Dependre (segles XVII-XVIII). De la bona executió depenja la bona fortuna del exèrcit, Moradell Prel. Mil. 8. La vida y los béns de les persones més virtuoses depenjan de la audàcia dels belitres, Lacavalleria Gazoph. Qualsevol pecat depenge de la llibertat de la voluntat, Pons Miserere 58 vo (ap. Aguiló Dicc.). Las festas movibles se anomenan per depenjar totas de la celebració de la Pascua, Ritual a. 1725 (ap. Aguiló Dicc.).
    Etim.: format damunt el llatí dependĕre, donant-li forma catalana vulgar en virtut d'una equació pendĕre: penjar:: dependĕre: depenjar.