DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEPERIR v. intr. ant.
Cessar d'existir; cast. perecer. Que les ànimes dels animals no racionals deperesquen e delesquen encontinent que són partents dels corses, Llull Cont. 36, 6. Hom injust vol que ab injúria, que és contrària a justícia, deperesca justícia, Llull Felix, pt. viii, c. 23. Que aquest regne desolat del tot no deperescha, doc. segle XV (Alm. Isl. Bal. 1876, p. 76). a) S'usava també com a refl. o passiu. Axí com ledén negligència los negocis són deperits, axí asistén diligència los negocis bona fi reeben, Ordin. Palat. 124. Per tal que... la part als pobres de Crist aordonada malvadament no's puga deperir, Ordin. Palat. 146.
    Etim.: del llatí deperīre, mat. sign.