Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  deposició
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEPOSICIÓ f.
Acte de deposar; cast. deposición. «El malalt ha fet dues deposicions» (=dues evacuacions de ventre). Deposició d'una donzella en una casa honesta: acte de depositar-la a una casa honesta per salvaguardar-la de mals tractes, de corrupció, etc. Tantost que un ecclesiàstic se posarà en mà y poder del jutge ecclesiàstich... no puga aquell tal esser capturat per lo jutge reyal, ans lo haja de pendre de poder del jutge ecclesiàstich, per exigir-li la deposició en alguna casa honesta y no en presons comunes, Const. Cat. 16. «El poble demana la deposició del rei» (demana que el rei sia deposat, privat del seu poder). En los delictes que demanan deposició, Canyelles Descr. 287. La deposició d'un testimoni: la declaració que fa en judici. En la deposició feta per don Johan de Beamunt diu constar que lo dit príncep se'n devie tornar de Leyda en Barchinona, doc. a. 1461 (Col. Bof. xiv, 105). En la deposició que haveu feta no haveu dit la veritat, doc. a. 1586 (Hist. Sóller, ii, 983).
    Fon.:
dəpuzisió (Barc.); deposisió (Val.); dəpozisió (Palma).
    Var. ort.
ant.: depositio.
    Etim.:
pres del llatí deposĭtiōne, mat. sign.