Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  deprimir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEPRIMIR v. tr.: cast. deprimir.
|| 1. Produir un enfonsament o un descens de nivell en una superfície. Les faccions van desencaixant-se, els fronts es deprimeixen, Pous Nosa 264.
|| 2. fig. Posar una cosa o persona per dessota del seu valor real. Déu me'n guard de desconèixer o deprimir ni un punt la tasca de aquelles primeres tentatives, Obrador Arq. lit. 30.
|| 3. Produir una disminució de vitalitat, d'activitat, de força, de valor. Algunes coses deus narrar ab simplicitat per deprimir la ira del altre, Cons. Prov. 11. «Les malalties i els disgusts m'han deprimit molt». «Els preus del mercat s'han deprimit».
    Fon.:
dəpɾimí (or., bal.); depɾimí (occ.); depɾimíɾ (val.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Var. form.
ant.: deprémer.
    Etim.:
del llatí deprĭmĕre, mat. sign.