DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEROGAR v.: cast. derogar.
|| 1. tr. Revocar, llevar qualque cosa de la llei o d'unes disposicions en virtut d'una altra llei o disposicions. Si donchs les libertats o priuilegis no eren de dret per contrari ús o per altre manera derogades, doc. a. 1278 (BSAL, vii, 44). Com fossen vistes derogar aquestes ordinacions, doc. a. 1380 (Col. Bof. viii, 225). Ell no entenia en res derogar los privilegis, Rúbr. Bruniquer, i, 106.
|| 2. intr. (ant.) Llevar qualque cosa; disminuir, causar minva o perjui. Entretant que corregim e limam açò que derogaua a la veritat, Tomic Hist. x. Volent-lo defendre, ne reste ofès, | Moreno me'n resta en càrrech molt mes, | puix tant me derogua la sua procura, Proc. olives 600.
    Fon.: dəruɣá (Barc.); deroɣáɾ (Val.); dəroʝá (Palma).
    Etim.: pres del llatí derŏgāre, mat. sign.