Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  derramar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DERRAMAR v. tr.
|| 1. Escampar; donar sortida i esplai a allò que estava comprimit (un líquid, un gas, una multitud de coses menudes, etc.); cast. derramar. «Amor, per tu derram sang | i la derram gota a gota; | anc que la derrami tota, | amor, per tu, no la planc» (cançó pop. Mall.). «Com sa barca partirà | que llevarà ses cadenes, | sa sang de ses meues venes | tota se derramarà» (cançó pop. Mall.). Tot ver amich a son ver amich ama, | ... | ans és fornal qu'apura l'or y acaba | lexant lo fi, e l'àls en fum derrama. Auzias March xcii. Per hont se derraman las ayguas e inmundícies de ditas casas, doc. a. 1771 (BSAL, viii, 418). D'amarga fel | són les llàgrimes mudes que ella derrama, Costa Agre terra, 39. a) fig. «Foren tantes ses desgràcies, que en pocs mesos derramaren més de mil duros en medicines» (Palma). «L'estim tant, que en veure'l, sent com que es cor se'm volgués derramar» (Palma).
|| 2. Repartir entre diferents persones una contribució o altra despesa eventual; cast. derramar.
    Fon.
dərəmá (or., bal.); deramá (occ.); deramáɾ (val.).
    Sinòn.
preferibles en el || 1: escampar, vessar, espargir.
    Etim.:
probablement pres del cast. derramar. Podria esser també una formació catalana damunt rama (paral·lela al cast. derramar i a l'it. diramare), però sembla més aviat un castellanisme.