DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DERROTA f.: cast. derrota.
I. || 1. ant. Via, camí que es segueix anant d'un lloc a un altre. Puys isquem tots | molt bella flota | fent fort derrota | ab lo calt sol | de juliol, Spill 1802.
|| 2. nàut. Camí que segueix una nau per anar d'un lloc a un altre. Atlots, atesem la escota | y durem millor derrota, Penya Poes. 92.
|| 3. Carta de navegar (Amades-Roig Naveg.).
II. || 1. Fuita desordenada d'un exèrcit vençut; el mateix acte d'esser vençut un exèrcit. Vench la nova com los enemichs eran stats derrotats per los nostros e fou gran derrota, doc. a. 1463 (Ardits, ii, 483).
|| 2. Acte d'esser vençut un partit polític, una secta, etc.
    Fon.: dərɔ́tə (or., bal.); derɔ̞́ta (val.). En la pronúncia vulgar mallorquina es sent dir dərrɔ̞́tə.
    Etim.: del llatí dirŭpta, ‘rompuda’, segurament per conducte del cast. derrota.