DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DERRUIR v. tr.
Enderrocar, tirar a terra (un edifici o construcció); cast. derruir. Les ànimes prestament fugen de habitació derrohida, Corella Obres 20. Han sempre recusat... reedificar les cases..., lo que és causa de que la dita ciutat se vaje derruint y depopulant, doc. a. 1599 (Col. Bof. viii, 518). Que l'informàs de les coses que eren necessàries a combatre o derruir la ciutat, Esteve Eleg. (ap. Aguiló Dicc.). Lo Llobregat derruhí los molins de Molinderey, Rúbr. Bruniquer, v, 18. Caurà nostra Babel ja derruïda, Costa Poes. 25. Lo santuari que el mestral ha derruït, Guiraud Poes. 31.
    Fon.: dəruí (pir-or., or., bal.); deruí (occ.); deruíɾ (val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: pres del llatí derŭĕre, mat. sign.