DESABRIGAT, -ADA adj. Mancat d'abric; cast. desabrigado. Mantell | de terçanell | o de cendat | desabrigat, Spill 12534. «Amb el fred que fa, vas massa desabrigat». «Aquesta casa és molt desabrigada: el vent hi bat de tots costats». Fon.: dəzəβɾiɣát (or., bal.); dezaβɾiɣát (occ., val.).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.