DESACATAMENT m. Acte i efecte de desacatar; cast. desacato. Aquell desacatament al jutge... va capgirar-li les idees, Pons Com an., 130. Fon.: dəzəkətəmén (Barc.); desakatamént (Val.); dəzəсətəmént (Palma).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.