DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESACATAR v. tr.
Mancar al respecte degut; cast. desacatar. «Haveu desacatat l'autoritat». «El sergent desacatà les ordes del capità». a) ant. usat com a refl.: Jo regonech que los dies passats me desacatí devant de voses magnificències, lo que no fonch per tenir jo intenció de injuriar, doc. a. 1584 (Ardits, v, 403).
    Fon.: dəzəkətá (Barc.); desakatáɾ (Val.); dəzəсətá (Palma).
    Etim.: compost del prefix privatiu des- i del verb acatar.