Diccionari Catalŕ-Valenciŕ-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desacatar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

DESACATAR v. tr.
Mancar al respecte degut; cast. desacatar. «Haveu desacatat l'autoritat». «El sergent desacatŕ les ordes del capitŕ». a) ant. usat com a refl.: Jo regonech que los dies passats me desacatí devant de voses magnificčncies, lo que no fonch per tenir jo intenció de injuriar, doc. a. 1584 (Ardits, v, 403).
    Fon.:
dəzəkətá (Barc.); desakatáɾ (Val.); dəzəсətá (Palma).
    Etim.:
compost del prefix privatiu des- i del verb acatar.