DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESACORDAR v. tr.
Posar en desacord; cast. desacordar.
|| refl. o intr. Posar-se en desacord; estar-hi. Se concorden amant e's desacorden airant, Llull Cont. 169, 24. Ni que la músicha... saber aprofita..., si tu descontes, si tu ab tu desacordes?, Moral Cons. 14. La rima no serà dreta si l'accent se desacorda, Brunet Tres. O quant desacorda ab goig sens mesura | de robes estranyes la via cobrir! | ... | O quant desacorden les flors y espines | e creu molt fexuga ab rams tan florits, Passi cobles 139. La entenció e la paraula e lo fet del hom, totes aquestes coses són concordants en bé, e no's desacorden, Scachs 71.
    Fon.: dəzəkuɾðá (Barc.); desakoɾðáɾ (Val.); dəzəkoɾðá (Palma).