Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desaferrar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESAFERRAR v. tr.
Separar allò que estava aferrat; cast. desasir, desatar, despegar. Mas vaia cercant com se desafferren | aquellas amós que l'hom destrohexen, Auzias March cxxiv. Buidat de tota força i sens desig, | la pensa poc a poc se'm desaferra, Maragall Obres, i, 51. L'enyorança d'amor d'aquell home desaferrat de la terra me va semblar tan santa, Ruyra Pinya, ii, 27. Especialment: a) Desancorar. «Nau disposada i desitjosa de desaferrar» (Val., ap. Griera Tr.).
    Fon.:
dəzəfərá (Barc.).
    Var. form.:
desferrar.