DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATDESAFERRAR v. tr.
Separar allò que estava aferrat; cast. desasir, desatar, despegar. Mas vaia cercant com se desafferren | aquellas amós que l'hom destrohexen, Auzias March cxxiv. Buidat de tota força i sens desig, | la pensa poc a poc se'm desaferra, Maragall Obres, i, 51. L'enyorança d'amor d'aquell home desaferrat de la terra me va semblar tan santa, Ruyra Pinya, ii, 27. Especialment: a) Desancorar. «Nau disposada i desitjosa de desaferrar» (Val., ap. Griera Tr.).
Fon.: dəzəfərá (Barc.).
Var. form.: desferrar.