Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desaferrar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESAFERRAR v. tr.
Separar allò que estava aferrat; cast. desasir, desatar, despegar. Mas vaia cercant com se desafferren | aquellas amós que l'hom destrohexen, Auzias March cxxiv. Buidat de tota força i sens desig, | la pensa poc a poc se'm desaferra, Maragall Obres, i, 51. L'enyorança d'amor d'aquell home desaferrat de la terra me va semblar tan santa, Ruyra Pinya, ii, 27. Especialment: a) Desancorar. «Nau disposada i desitjosa de desaferrar» (Val., ap. Griera Tr.).
    Fon.:
dəzəfərá (Barc.).
    Var. form.:
desferrar.