Diccionari CatalÓ-ValenciÓ-BalearB
Cerca inici
endarrereá endavantcerca
Introducciˇ al Diccionariá Bibliografiaá Explicaciˇ de les Abreviaturesá
veureá desagra´t
DIEC2á DDLCá CTILCá BDLEXá Sin˛nimsá CITá TERMCAT

DESAGRA¤T, -¤DA adj.
|| 1. Malagra´t; que no agraeix els favors que li fan; cast. desagradecido. źSi vols sa farina fina, | duu es molÝ ben picat; | molt m'havia passejat, | per˛ no havia encontrat | dona tan desagra´da╗ (canšˇ pop. Mall.). L'infern estÓ ple de desagrahits, Ignor. 17. Ni els animals sˇn mÚs desagrahits, Pons Auca 218. a) fig. Terra desagra´da: terra aspra, difÝcil de conrar, que demana molt de treball per a arribar a donar fruit (Pla d'Urgell, Segarra, Ribera d'Ebre, Val.).
|| 2. Desagradable al paladar; dessaborit (Priorat); cast. desabrido.
ááááRefr.
—a) źDe desagra´ts n'estÓ ple el mˇn╗.—b) źDe desagra´ts l'infern n'estÓ facit╗ (Tortosa).
ááááFon.:
dəzəɣɾəÝt (or., bal.); dezaɣɾaÝt (occ.); desaɣɾaÝt (val.).