DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESAGRAÏT, -ÏDA adj.
|| 1. Malagraït; que no agraeix els favors que li fan; cast. desagradecido. «Si vols sa farina fina, | duu es molí ben picat; | molt m'havia passejat, | però no havia encontrat | dona tan desagraïda» (cançó pop. Mall.). L'infern està ple de desagrahits, Ignor. 17. Ni els animals són més desagrahits, Pons Auca 218. a) fig. Terra desagraïda: terra aspra, difícil de conrar, que demana molt de treball per a arribar a donar fruit (Pla d'Urgell, Segarra, Ribera d'Ebre, Val.).
|| 2. Desagradable al paladar; dessaborit (Priorat); cast. desabrido.
    Refr.—a) «De desagraïts n'està ple el món».—b) «De desagraïts l'infern n'està facit» (Tortosa).
    Fon.: dəzəɣɾəít (or., bal.); dezaɣɾaít (occ.); desaɣɾaít (val.).