DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESAGRADAR v.
|| 1. intr. No agradar; cast. desagradar. Lo que a mi 'm desagrada no és sa part substanciosa, Ignor. 77. Jo no 't vuy fer res que 't desagrat, Alcover Rond. i, 34.
|| 2. refl. Perdre el grat (l'amistat, l'afecte) que se sentia envers algú o alguna cosa; cast. disgustarse. Lo Rey... com fou a Barcelona desagradà's ab los de la ciutat per certs drets que li feyan pagar, Tomic Hist. 277. Com que ja la coneixia per haver-la visitada altres voltes, aquella cambra..., no me'n vaig pas agradar ni desagradar, Ruyra Pinya, ii, 20.
    Fon.: dəzəɣɾəðá (or., bal.); dezaɣɾaðá (occ.); desaɣɾaðáɾ (Val.).