DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DESAJUSTAR v. tr. ant.
Separar; dissoldre un ajust o reunió; cast. separar, disolver. Tots los altres qui a la remor se ajustaven foren rampellats, e tornats atràs, e desajustats a grans empentes, doc. a. 1391 (Villanueva Viage, ii, 179). Els remenses de Santa Pau se desajustaren ab gran obediència, doc. segle XV (Monsalvatje Not. hist. xiii, 62). Per quant a ell no és vengut bé ma venguda açí ab aquesta gent, per fer-me desajustar ha tenguda aquexa pràctica, doc. a. 1472 (Col. Bof. xxii, 294).
    Etim.: compost del prefix des- i el verb ajustar ‘ajuntar, reunir’.

2. DESAJUSTAR v. tr.
Fer cessar d'estar ajustat o ben adaptat; cast. desajustar. refl. Cessar d'estar ajustat.
    Etim.: compost del prefix des- i el verb ajustar ‘posar a justa proporció’.