Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desallotjar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESALLOTJAR v.
|| 1. intr. o refl. Anar-se'n qualcú del lloc on estava allotjat; cast. desalojar. Dites companyes dos dies ha se desalotgen per exir de nostra senyoria, doc. a. 1390 (Est. Univ. xiii, 369). E de fet lo dit governador hac desalotjat et se n'anà, doc. a. 1413 (Col. Bof. xxxv, 124).
|| 2. tr. Treure, fer sortir algú del lloc on estava allotjat; cast. desalojar. Un cedre és lo Pirene de gegantina altura; | com los aucells, los pobles fan niu en sa brancada, | d'on cap voltor de races desallotjar-los pot, Canigó iv.
    Fon.:
dəzəʎuʤá (or.); desaʎoʧáɾ (val.); dəzəʎoʤá (mall.).