DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

DESAPARČIXER v. intr.: cast. desaparecer.
|| 1. Cessar d'esser visible. Jhesucrist... pres lo pa e beney-lo e partí'l-los; e lauors foren lurs ulls uberts, e conegueren-lo, e ell desaparech deuant ells que no'l veheren, Serra Gčn. 232. Van desaparčixer com per encantament, Pons Com an., 56. Les serres de Tossa desapareixien embolcallades per una espessa boira, Ruyra Parada 61.
|| 2. Cessar d'estar present; anar-se'n. E tentost los diables desaparegueren de allí, Eximplis, i, 192. Els meus companys també havien desaparegut, Ruyra Parada 60.
|| 3. Cessar d'existir. La memňria ublida e l'enteniment innora lo vostre saber, adoncs desaparex e priva la forma de predestinació, Llull Cont. 329, 20. Ses arrieses y distraccions..., tot desapareix amb sa mŕgica influčncia de ses trenta mil lliures, Roq. 21. El castell ha desaparegut gairebé per complert, Verdaguer Exc. 14.
    Fon.: dəzəpəɾέʃə (or., Maó); dəzəpəɾέјʃə (Camp de Tarr.); dezapaɾéʃe, dezapaɾéјʃe (occ.); desapaɾéјʃeɾ (val.); dəzəpəɾə́ʃə (mall., Ciutadella, Eiv.); dəzəpəɾέʃəɾə (Palamós, Blanes).
    Conjug.: segons el model parčixer,