DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. DESAPARELLAR v. tr.
Desguarnir de l'aparell; llevar l'aparell a una cosa o a un animal; cast. desaparejar. «Desaparellar els animals de bast».
Fon.: dəzəpəɾəʎá (or.); dezapaɾeʎá (occ.); desapaɾeʎáɾ (val.); dəzəpəɾəјá (mall.).
2. DESAPARELLAR v. tr.
|| 1. Desfer un nombre parell afegint-hi o llevant-ne una o més unitats en nombre senar. Esperi que passi un home just pel fer padrí d'una criatura que m'ha desaparellada la mitja dotzena, Caseponce Contes Vallesp. 40.
|| 2. Desunir, separar qualque cosa d'allò amb què formava parella; cast. desparejar. La discòrdia que els germans infidels desaparella, Riber Geòrg. 58. No és la dansa lasciva, la innoble, | els uns parells d'altres desaparellant, Maragall Obres, i, 167. Desaparellar els coloms: separar els coloms mascle i femella units per a la procreació.
|| 3. Descompondre, desbaratar una cosa; cast. desparpajar, descomponer. Volgué bogar ella matexa, y va petar un escàlem de la regala y desaparellar un rem, del ímpetu, de la fúria ab què s'hi feya, Girbal Pere Llarch, 88.
Var. form.: desparellar, desapariar.