Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. desaparellar
veure  2. desaparellar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DESAPARELLAR v. tr.
Desguarnir de l'aparell; llevar l'aparell a una cosa o a un animal; cast. desaparejar. «Desaparellar els animals de bast».
    Fon.:
dəzəpəɾəʎá (or.); dezapaɾeʎá (occ.); desapaɾeʎáɾ (val.); dəzəpəɾəјá (mall.).

2. DESAPARELLAR v. tr.
|| 1. Desfer un nombre parell afegint-hi o llevant-ne una o més unitats en nombre senar. Esperi que passi un home just pel fer padrí d'una criatura que m'ha desaparellada la mitja dotzena, Caseponce Contes Vallesp. 40.
|| 2. Desunir, separar qualque cosa d'allò amb què formava parella; cast. desparejar. La discòrdia que els germans infidels desaparella, Riber Geòrg. 58. No és la dansa lasciva, la innoble, | els uns parells d'altres desaparellant, Maragall Obres, i, 167. Desaparellar els coloms: separar els coloms mascle i femella units per a la procreació.
|| 3. Descompondre, desbaratar una cosa; cast. desparpajar, descomponer. Volgué bogar ella matexa, y va petar un escàlem de la regala y desaparellar un rem, del ímpetu, de la fúria ab què s'hi feya, Girbal Pere Llarch, 88.
    Var. form.:
desparellar, desapariar.