DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESARMAR v. tr.
|| 1. Llevar l'armadura o arnès a un guerrer; cast. desarmar. En una bella tenda ell féu reposar lo príncep, e'l desarmaren, e li faeren venir los metges del senyor rey que li adobaven una gran ferida, Muntaner Cròn., c. 192. Tirant no's volgué desarmar lo cap per no esser conegut, Tirant, c. 65. Quant Dauid se viu axí armat... dix: leuats-me tost ço que m'hauets posat dessús..., e desarmaren-lo, Serra Gèn. 107. Partit adonchs lo torneig, lo Marquès se'n muntà a les lotges, e aquí les dones lo desarmaren, Curial, i, 33.
|| 2. Llevar o fer deixar les armes ofensives; cast. desarmar. Llavors en Jordi valent, | saltant ab un crit d'alarma, | cau sobre'l vil y el desarma, Costa Agre terra, 48. a) fig. D'aquest saber cascú ses mans desarma, Auzias March, cxiii.
|| 3. Despullar algú d'allò que té d'amenaçador; calmar-lo, llevar-li tota tendència hostil; cast. desarmar. Presentar aquexa coleccioneta... sense manyoses insinuacions per desarmar sa crítica, Aguiló Poes. i. Y oferint-te del poble en sacrifici, | humil desarmas l'eternal justici, Guiraud Poes. 15. Al sentir-ho en Miqueló, es va quedar desarmat..., i deixant-se caure a l'escon, va arrencar a plorar, Massó Croq. 148.
|| 4. Desmuntar una màquina o altre compost de peces diferents, desunint aquestes; fer cessar d'estar armat un aparell, ormeig, etc.; -cast. desarmar. Se exercitaban montar los còvens primer desarmats, Egidi Romà, ll. iii, pt. 3.a, c. 7. Desarmar una escopeta, una ballesta, etc.: treure-la de la disposició en què estava per a llançar el tret. Desarmar un arbre (de nau o d'altra embarcació): desfer-lo dels caps o cordes que el subjecten, i estendre'l sobre la coberta o bancs. Desarmar una galea o altre vaixell de guerra: llevar-li l'artilleria i aparells ofensius. La treua s'acordà..., e puix lo senyor rey de Sicília... vench-se'n en Macina, hon l'almirall desarmà les galees, Muntaner Cròn., c. 169. a) absol. Amarrar una nau a un port i desaparellar-la, desenvergant les veles i llicenciant la tripulació, per tal d'estar molt de temps en aquell port per motius de reparació o per altres causes; cast. desarmar. Que si per aventura ell no aurà mester les dites galees, e el dit Compte navegarà ab aquelles segons dessús és dit, que deja desarmar en la terra del dit senyor Rey, e retre d'ací per tot lo mes de Noembre, primerament les dites sinch galees, doc. a. 1310 (Capmany Mem. iv, 48). Roger de Flor... com fo a Trapena, oy dir que'l duch era vingut sobre Macina, e que la tenia assitiada per mar e per terra, e vench-se'n a Çaragoça, e aquí desarmà, Muntaner Cròn., c. 194. Nostre Visalmiral ab V galees... Nos trametem-lo per encalçar galeras de Monech... e féu la via de Mallorques, e puix tornàsse'n per desarmar en València, Pere IV, Cròn. 181.
    Fon.: dəzəɾmá (or., bal.); dezaɾmá (occ.); desaɾmáɾ (val.).