DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESARRELAR v. tr.: cast. desarraigar.
|| 1. Arrencar fins a l'arrel (un arbre, una planta). Es fiblons desarrelan ets abres, Roq. 17. L'alzina... no la desarrelen hivernades, ventades ni diluvis, Riber Geòrg. 47. a) fig. De les gentils Hespèrides lo tàlam s'aclofava; | llurs cims, desarrelant-se, asseuen-se en les valls, Atlàntida viii.
|| 2. Tallar les arrels que treu l'empelt o agulla en els ceps empeltats (Montblanc, Gandesa). És una operació molt important en la vinya americana, puix que les arrels de l'empelt, que és de cep del país, serien atacades de fil·loxera.
|| 3. fig. Extingir completament, fer desaparèixer una cosa arrelada (costum, vici, tradició, creença, sentiment, etc.). És menester desarrelar la cobdícia, Lacavalleria Gazoph. Per molt que sa mà des Temps... ho arranqui tot..., no logra may desarrelà s'esperansa, Maura Aygof. 152.
    Fon.: dəzərəlá (pir-or., or., bal.); dezarelá (occ.); dezarailá (Gandesa, Tortosa); dezaraeláɾ (val.).