DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESATENDRE v. tr.
No prestar atenció; cast. desatender. En Manel..., desatenent l'ofici y oblidant la carrera, anà pervertint-se a correcuyta, Pons Auca 33. Especialment: a) No fer cas, no accedir (a una cosa que es demana); no escoltar (un consell, etc.). «Han desatès el meu consell, i els ha anat malament». «Han desatès la demanda».—b) Mancar a les atencions o consideracions degudes.