DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DESATENT, -ENTA adj.
Mancat d'atenció: especialment, Que obra amb desatenció, sense servar les consideracions degudes; cast. desatento. Aquests joves que criden l'atenció per lo desvergonyits, per lo desatents, per les seues paraulotes grosseres, Vilanova Obres, iv, 114.
    Fon.: dəzətén (or., eiv.); dezatén (occ.); dezatént (val.); dəzətént (mall., men.).

2. DESATENT m.
Trasbals; estat de gran anormalitat i pertorbació; cast. trastorno. «Hi ha hagut un gran desatent» (Empordà, Lluçanès, Vallès, Barc., Solsona). Hagueren tanta pluja que ab molt gran desatent caualcaren tot lo dia, Paris e Viana 16 vo. En los quals plet e questions no sols s'esperen moltes e grans despesses e desatens..., mes encara hauer-s'i un gran scàndel, doc. a. 1434 (BSCC, i, 2). Considerant... los molts y grans desatents y jacturas y pèrduas de temps se causan als negocis y persones, doc. a. 1588 (Geogr. Barc. 707). En Perot la mirava anar i venir sorprès i esverat d'aquell desatent, que no pronosticava res de bo, Pons Nosa 131.
    Fon.: dəzətén (or.).
    Etim.: probablement pres del cast. desatiento, mat. sign.