DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESAVANTATGE m.
Circumstància o condició d'inferioritat; cast. desventaja. Tu fiques los ulls de la pensa en una cosa en la qual te par aver molt desaventatge, Corbatxo 85. Marcus dix als senadors que no'ls consellava que lo dit tractament se prengués, car a ells era gran desavantatge, Scachs 47. Déu, per bondat, vol sser tan cominal, | que no conssent un cor dur e salvatge | esser amat a gran desavantage | d'aquell qui és en amar son cabal, Auzias March, xxi.
    Var. form.: desavantatja, f., per influència castellana (Nosaltres tenim encara aquella desavantatja, Lacavalleria Gazoph.); desventatja, f. (també per influència castellana).
    Fon.: dəzəβəntáʤə (Barc.); desaβantáʧe (Val.); dəzəvəntáʤə (Palma).