Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desavenir-se
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESAVENIR-SE v. refl.
Cessar d'estar avingut; cast. desavenirse. S'enjenra guerra e malvolensa entellectualment enfre un ànima d'ome e altra per raó de les tres vertuts de la ànima e dels cinc senys entellectuals qui's desacorden e qui's desavenen e's desamen, Llull Cont. 204, 20. Mossèn Vidal de Vilanova... tramès-nos a dir que açò era que'ns volien fer desavenir ab lo dit rey de Castella perque d'ell no poguéssem haver ajuda, Pere IV, Cròn. 277. Desavenir-se els budells: produir-se revessegues per efecte d'una mala digestió (Mall., Men.). «Tenc sa panxa que em fa mal | i es budells que es desavenen; | es verros d'Es Mercadal, | no sé què malany pretenen» (cançó pop. Men.).
    Refr.

—«Es budells es desavenen, que són tots uns; ¿i no s'han de desavenir es qui estan plegats?» (Mall.).
    Fon.:
dəzəβəní (or.); dezaβení (occ.); dəsaβeníɾ (val.); dəzəvəní (bal.).
    Conjug.:
segons el model venir.