DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESAVINENT adj.
|| 1. No avinent; allunyat i que no ve de passada; incòmode o difícil d'assolir; cast. apartado, desviado. Com lo pes de la palla... stigue en loch molt remot, apartat e desavinent, doc. a. 1470 (ap. Geogr. Barc. 382). Ningú sinó ell haguera sigut capàs de ferhi cabre tantes coses en lloch tan desavinent y esquifit, Vilanova Obres, ix, 59.
|| 2. Inconvenient, impropi; cast. impropio. Essent coneguts uns y altres, ningú trobarà desavinent que vostè entri y surti d'aquí, Conrad Roure (Catalana, ii, 254).
    Fon.: dəzəβinén (or.); dezaβinén (occ.).