Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desballestar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESBALLESTAR v. tr.
|| 1. Desarreglar una cosa destruint l'ajust o enllaç degut entre les seves parts; cast. desarreglar, estropear. «El nen ha tocat el rellotge i l'ha desballestat».
|| 2. fig. Desfer una combinació, un propòsit, posant obstacles a la seva realització; cast. desbaratar. La mare de la Rossa..., notant que la seva filla, de dia en dia més finestrera, desballestava sos propòsits, s'amaní per a fermar-la, Pons Auca 39.
|| 3. refl. Perdre el bon seny, sofrir pertorbació mental; cast. desatinar.
    Fon.:
dəzβəʎəstá (Pla de Bages, Vallès, Camp de Tarr., Empordà).
    Etim.:
compost del prefix privatiu des- i de ballesta, al·ludint a la ballesta dels cotxes i altres vehicles.