DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESBARATAT, -ADA adj.
|| 1. Desordenat; posat en desorde. Caualler qui ab lo cauall serà caygut en terra, perduda sanch o desbaratat d'algun membre, Menaguerra Cavaller. Es fum fingint una clenxa desbaratada, Roq. 13. Anar desbaratat de cap: anar fora seny, amb la raó pertorbada.
|| 2. Derrotat; posat en fuita desordenada; cast. desbaratado. Fugí ab XVII galeres sues desbaratades y mal menades, Pere IV, Cròn. 308. Vehia venir tota la gent, uns aprés d'altres e tots desbaratats, Tirant, c. 142.
|| 3. Pervertit; que ha perdut els bons costums, la fe o altres valors morals; cast. extraviado.
    Refr.—a) «En faltar lo cap, tot va desbaratat» (Val.).—b) «Val més ser pobre honrat, que ric desbaratat» (Lleida).
    Fon.: dəzβəɾətat (or., bal.); dezβaɾatát (occ., val.).
    Intens.: desbaratadet, -eta; desbaratadot, -ota; desbaratadíssim, -íssima.