DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESBARRAR v. tr.
|| 1. Llevar la barra; fer cessar d'estar barrat; cast. desatrancar. «Hem desbarrat la porta perquè poguessin entrar».
|| 2. Dislocar les barres a una persona o animal; cast. desquijarar. L'ase demana ajuda | al gos, qui... respon: | Veste'n depressa! corre! Y si'l llopàs t'alcança, | estàs ferrat de nou: prova de'l desbarrar; | no tens altra esperança, Caseponce Faules 167.
|| 3. intr. Eixir impensadament del camí, esgarriar-se, perdre's, esbarrar (Sopeira); cast. extraviarse.
|| 4. intr. Dir disbarats grossos; cast. desbarrar. «No comencis a desbarrar; més val que callis». No em sentireu renegar, que el fetge pel qui vulguin no em desbarra, Sagarra Equador 40.
    Fon.: dəzβərá (pir-or., or., bal.); dezβará (occ.); dezβaráɾ (val.).