DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DESBORDAR v. tr.
Fer cessar d'esser bord. Especialment: Esforçar-se perquè una ovella borda senti afecte pel seu xai que no vol criar (Berguedà, Ripollès).

2. DESBORDAR v.: cast. desbordar.
|| 1. a) tr. Fer vessar un riu o altre corrent d'aigua per damunt les seves voreres. «Les pluges han desbordat el torrent».—b) intr. o refl. Vessar un riu o altre corrent les seves aigües per damunt les seves voreres. Els rius s'han desbordat, Ruiz Poes. 59.
|| 2. intr. o refl. Estendre's una cosa més enllà de la seva capacitat normal; vessar, sobreabundar. Y en rulls ne desbordava la negra cabellera, Costa Trad. 172. Com magrana qui s'esflora y desborda de rubins, Riber Sol ixent 14.
|| 3. tr. Arribar a envoltar, estenent-se en amplària, els flancs d'un cos de tropes o estol enemic. a) fig. Esser desbordat pels esdeveniments, per les circumstàncies, etc.: veure's impotent per a impedir que les coses vagin més enllà del que es volia.
|| 4. tr. Fer que una cosa (sentiment, passió, etc.) es manifesti en forma violenta o tumultuosa. «Les paraules del president desbordaren l'entusiasme del poble». «Un crim tan gros desbordaria la indignació de tothom». a) refl. Manifestar-se en forma violenta o tumultuosa. «Amb la notícia de la victòria, l'alegria es desbordà».
    Fon.: dəzβuɾðá (or., men., eiv.); dezβoɾðá (occ.); dezβoɾðáɾ (val.); dəzβoɾðá (mall.).