Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  descabdellar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCABDELLAR v. tr.
|| 1. ant. Desunir, fer perdre l'enllaç. a) refl. Desunir-se, desfer-se (un cos de tropa, un estol, les parts del cos). Yo no sé iunta ne os | dins en ma pell | que no's desjunt e's descapdell | com io no puch metre consell | en ma dolor, Mossèn Navarro (Cançon. Univ. 319). Massinissa... vaent que'ls corns de la host de Aníbal se descapdelaven, svahí soptosament sos anamichs, Scip. e An. 73.
|| 2. Desembolicar allò que forma un cabdell de fil, de corda, etc.; cast. desovillar. L'Elvira descabdellà la troca a corre-cuita, Pons Com an., 179. Quant s'hagué descapdellat tot es fil, que devia fer deu o dotze canes, Ignor. 49. Escàrem les fluixes amb sardina fresca, i les descapdellàrem tot amollant-les a l'aigua, Ruyra Pinya, i, 36. a) fig. Y obrint lo llibre immens da sa memòria | descapdella el fil d'or d'aquesta història, Atlàntida introd.
|| 3. Treure la seda dels capolls posant-los dins una caldereta o perol amb aigua de sabó tèbia, on es dissol la matèria incrustant que enganxa una amb l'altra les successives voltes del fil de seda (Barc.); cast. descapullar.
|| 4. Anar fent un acte d'una manera progressiva, desplegant-lo a manera d'un fil que es va desembolicant; cast. desplegar. En les onejantes banderes que descapdellen esclatanta la història d'Arles, Verdaguer Nerto 61. Vos recordau dels agradosos passeigs que descapdellàvam a últims de la primavera passada...?, Verdaguer Sta. Eularia ix. Descapdellant records, entre abstreta i cavilosa, li venia a la memòria el seu festeig, Massó Croq. 138. a) refl. Prop d'a on se cabdella i descabdella lo contrapàs, Canigó i. Si clar parla algun moment, | se descapdella son parlar | com lo discurs d'un qui té febre, Costa Agre terra 143. Va començar a ploure fins a descapdellar-se una tempestat tremenda, Massó Croq. 52.
|| 5. refl. Estendre's progressivament (una cosa material); cast. extenderse. Al etgegar l'aygua de la cascata... ullà els alats dragons..., els raigs y rajolins de la petxina, descapdellant-se del cim, Pons Auca 304. La carretera es descapdella sempre en gran oberta pels esquenalls de llevant, Oller Pil. Pr. 35. Del acinglat desmont per hont se descapdella la vila fins al peu de l'estació, Oller Rur. Urb. 175.
|| 6. Parlar seguit, sense retenir res; dir coses i coses sense interrompre's per escrúpols o precaució (or., bal.); cast. soltarse. «I l'hi va dir tot?—Sí: s'hi va descabdellar d'una manera que l'hi va contar tot de pe a pa sense deixar res per a un altre dia» (Empordà). «Sa nina començà a descabdellar, i donava gust sentir-la» (Mallorca). Que tot lo qu'és fet hi dit descapdella, | mostrant qu'és en ver fundada sa part, Proc. olives 1775. Es meu amich comensa a descapdellar-se cuantra aquella vila, Roq. 41. Plorava a les totes com el sentia descapdellar, Alcover Rond. ii, 274. Procurà obrir afablement conversa pera retindre'ls un xich y veure per hont se descapdellaven, Oller Pil. Pr. 66.
    Loc.

Descabdellar fil: xerrar molt, sense interrupció. En Geroni va esser l'homo de la vetlada. Bé en va descapdellar de fil! Sortiren tots els xascarrillos, Oliver Obres, v, 209.
    Fon.:
dəskəbdəʎá (Barc.); dəskəddəʎá (Empordà, Mall., Men.); deskabdeʎá (occ.).