DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCAMINAR v. tr.
|| 1. Treure del camí; fer perdre el camí vertader; cast. descaminar. a) refl. Perdre el camí; extraviar-se; cast. descaminarse. I va demanar-se per què s'havia de descaminar per a tornar la tranquilitat a Lluís, Carner Preu, i, 187.
|| 2. fig. Fer perdre una tendència, un hàbit, etc. Pot ser se muiga aviat per descaminar-lo d'eixa seua nativa inclinació, Guinot Capolls 33.
    Fon.: dəskəminá (or., bal.); deskaminá (occ.); deskamináɾ (val.).