Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  descans
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCANS (ant. escrit també descanç). m.: cast. descanso.
|| 1. Acte de descansar; suspensió del treball per a descansar. Vós no preneu descans algú, Lacavalleria Gazoph. Descans dominical: cessació del treball, durant el diumenge, per a descansar de la feina de tota la setmana. Descans etern: la benaventurança del cel.
|| 2. Tranquil·litat, absència de preocupacions, i allò que la produeix. O quant descans és en los desastres poder mostrar ser estades les empreses rahonables, Paris e Viana 14. Vós sou lo refugi e descans en les tribuiacions sues, Villena Vita Chr., c. 38. Aquella visitació e companyia de la gloriosa Anna era a la senyora Filla sua una grandíssima consolació e descanç, Villena Vita Chr., c. 81. Amb tot descans: amb completa tranquil·litat, sense preocupacions. Viscam tots ab gran descans e plaers, Cobles Roca.
|| 3. Objecte damunt el qual descansa una cosa. Fent per descans de dita volta una regatera, doc. a. 1639 (arx. de Valls). Especialment: a) Bastó que va articulat amb un braç del carro i que, posat vertical, serveix de suport al dit braç per a mantenir horitzontal el carro quan està desenganxat (or., occ., val., bal.).—b) Forqueta damunt la qual es fa descansar el braç de la peana d'un sant, durant les aturades d'una processó (Vinaròs).—c) En el teler a mà, fusta curta que sobressurt de la bancada de la dreta a mig pam de distància d'en terra, i que serveix per a apuntalar-hi la calca amb què es mou la màquina jacquard quan el teixidor abandona el seu lloc i vol conservar la calada oberta (Barc.).—b) Barrot de ferro, posat verticalment i acabat per damunt amb una curvatura, que serveix de suport a l'extrem exterior d'una botalada (Mall.).
    Refr.

—«Del treball surt lo descans» (Bayerri, Refr. Tortosa, i, 426). «Després del treball ve el descans».
    Fon.:
dəskáns (pir-or., or., bal.); deskáns (occ., val.); dəsсáns (Palma, Manacor).
    Etim.:
derivat postverbal de descansar.