DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCANSAR v.
|| 1. intr. Deixar de treballar o de fer una altra cosa, per fer desaparèixer el cansament; cast. descansar. Sa senyoria féu seure a Sanct Joseph en un banch perquè descansàs un poch dels penosos dies passats, Villena Vita Chr., c. 64. Som anat a descansar an el pedrisset de pedres, Rosselló Many. 172. Ni descans may fins que'm colg, Ignor. 27. Antigament s'usava com a refl.: La senyora donà-li comiat dient-li que altre dia com se seria descansat poria tornar dins en la cambra, Tirant, c. 247. La llebra fiant-se a sos peus y descansant-se un poc se endormí, Faules Isòp. 169. Especialment: a) Dormir per llevar-se el cansament, l'efecte del dolor físic o moral, etc. Li havia promès que dormiria tota la nit, i al pobret d'en Claudi sols li restaven tres hores per a descansar, Pons Com an., 18. Vols aprovar d'adormirte? | ... | Has deixat caure los brassos; | fillet meu, tu ja descanses, Maura Aygof. 87.—b) Estar la terra un o més anys sense conreu, perquè després sia més productiva.
|| 2. tr. Alliberar del cansament; cast. descansar. Aquelles raons pertanyien a descansar la vella del afany del camí, Alegre Transf. 23. Descansar a altre prenent la sua feyna, Lacavalleria Gazoph. «La noia gran ja comença a descansar-me en les feines de casa». a) per ext., Llevar a un treball, tribulació, etc., els efectes de fatiga que produeix. En moltes jornades que pogueren parlar-se... axí descansant los treballs de lur enamorada vida per algun temps ab demostracions de lur amor, Paris e Viana 14. Acceptant la ploma, que souint greus mals descança, la present ab ma pròpia sanch pinte, Corella Obres 129.
|| 3. intr. o refl. Trobar calma, alliberar-se del temor, del desig insatisfet, de les preocupacions, etc.; cast. descansar, reposar. «Ja pot descansar, que jo me'n cuidaré», «Ara ja som vells, però podem descansar en l'ajut dels fills». «La meva sort és que em puc descansar amb el pare, que m'ajuda». Viana, la qual, posat per absència de Paris no pogués alegrar-se, descansaua en pensar viuint talment de alguna cosa lo servia, Paris e Viana 19. Mirant la sua diuinal cara descanse de totes les mies congoxes, Villena Vita Chr., c. 83. No sap a on se vage ni trobave ab qui descansàs de sos mals, Alegre Transf. 77. Veent que descansar no'm vaga | y per vós vaig sospirant, Flor d'Enam. 65. Descansar-se amb algú: tranquil·litzar l'ànim participant a altri les pròpies inquietuds. No ploris Agna... ara ja so aquí: ja tens ab qui descansar-te, Briz, Lo Coronel, 75 (ap. Balari Dicc.).
|| 4. intr. Esser suportat, sostenir-se establement (damunt una cosa); cast. descansar, apoyarse. Volta que descansa sobre parets, Verdaguer Exc. 50. Unes y altres solen descansar damunt taules o suports de peus entorcillats, Ignor. 74. a) tr. Fer sostenir, fer que una cosa estigui suportada per una altra; cast. apoyar, descansar. Descansant es colzo sobre es jonoll, Aguiló Poes. 215. Recolzat damunt ma falda, | y si te doleix la testa, | en mon pit pots descansar-la, Maura Aygof. 87.
    Refr.
—«Avui descansem, demà farem» (Bayerri, Refr. Tortosa, i, 426).
    Fon.: dəskənsá (pir-or., or., bal.); deskansá (occ.); deskansáɾ (val.); dəsсənsá (Palma, Manacor).
    Var. ort. ant.: descançar.