Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  descanviar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCANVIAR (ant. escrit també descambiar). v. tr.
Canviar; bescanviar una cosa per una altra; cast. cambiar. Que a una hora és girada | e de son lit descambiada, Fasset 220. Les vostres mullers descambiau per altres àvols fembres, Llibre de Mn. Bruguera (ap. Aguiló Dicc.). Especialment: a) Donar una classe de moneda i rebre en bescanvi una quantitat de moneda equivalent, però de diferent classe. «He descanviat un bitllet de cent pessetes en bitllets de vint-i-cinc». Quant s'altra va descanvià sa calderilla, Roq. 12.—b) Dirigir-se mútuament (paraules, somrisos, gestos, etc.). Fou un foch granejat de preguntes y d'exclamacions el que anà descambiant-se entre'l recenvingut y aquelles senyores, Oller Pil. Pr. 90. Aquells dos éssers pròxims i apartats alhora... arribaren a vells sense aver descambiat entre ells altra cosa que esguards vergonyosos, Víct. Cat., Ombr. 96.
    Fon.:
dəskəmbiá (pir-or., or.); deskambiá (occ.); deskaɱviáɾ (val.); dəskəɱviá (bal.).
    Etim.:
probablement de bescanviar, per confusió i canvi de prefixos.