DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCANVIAR (ant. escrit també descambiar). v. tr.
Canviar; bescanviar una cosa per una altra; cast. cambiar. Que a una hora és girada | e de son lit descambiada, Fasset 220. Les vostres mullers descambiau per altres àvols fembres, Llibre de Mn. Bruguera (ap. Aguiló Dicc.). Especialment: a) Donar una classe de moneda i rebre en bescanvi una quantitat de moneda equivalent, però de diferent classe. «He descanviat un bitllet de cent pessetes en bitllets de vint-i-cinc». Quant s'altra va descanvià sa calderilla, Roq. 12.—b) Dirigir-se mútuament (paraules, somrisos, gestos, etc.). Fou un foch granejat de preguntes y d'exclamacions el que anà descambiant-se entre'l recenvingut y aquelles senyores, Oller Pil. Pr. 90. Aquells dos éssers pròxims i apartats alhora... arribaren a vells sense aver descambiat entre ells altra cosa que esguards vergonyosos, Víct. Cat., Ombr. 96.
    Fon.: dəskəmbiá (pir-or., or.); deskambiá (occ.); deskaɱviáɾ (val.); dəskəɱviá (bal.).
    Etim.: probablement de bescanviar, per confusió i canvi de prefixos.