DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCARAT, -ADA adj.
|| 1. Amb la cara descoberta. Estech lo dit cors descarat sobre lo dit llit VIII jorns, Carbonell Ex. Joan II, pàg. 326.
|| 2. Que parla, obra o és fet sense restriccions imposades per la vergonya, la prudència o altres motius; cast. descarado. S'inmoralidat descarada des temps que correm, Ignor. 18. Es sabateró de sa cantonada havia romput sis bruyoles tirant-les an aquells descarats, Roq. 14. Vestides dels colors més descarats, Sagarra Equador 12. a) A la descarada: amb descaradura.
    Fon.: dəskəɾát (pir-or., or., bal.); deskaɾát (occ., val.); dəsсəɾát (Palma, Manacor).
    Intens.: descaradet, -eta; descaradot, -ota; descaradíssim, -íssima. La Rossa... sorpresa per aquellas miradas dels barbamechs, descaradotas y atrevidas sempre, Pons Auca 17.