DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCENDENT
|| 1. adj. Que descendeix; que va cap avall; cast. descendente. Vós avets ordonats en los quatre elements que'ls dos sien pujants a amunt per leugeria e'ls altres dos sien descendents enjús per fexuguea, Llull Cont. 46, 16. La vostra amor, senyora viuda, no's pot acomparar a la mia, car la vostra és descendent qui devalla e va tostemps en desmenució, e la mia és ascendent e natural que tostemps augmenta, Tirant, c. 270.
|| 2. m. ant. Davallada; cast. bajada. Donà salt als moros de Xàtiua per un descendén de la costa: e los moros donaren-li salt al pujan de la costa e uenceren los moros, Jaume I, Cròn. 316.
|| 3. m. Qui descendeix o prové per generació; cast. descendiente. Axí com aquell qui era descendent dels reys passats, Pere IV, Cròn. 117. No dix semens | dels descendens | qui devallam | de l'Abraham, Spill 11772. Pensa que ets descendent d'una família noble, Roq. 37.
    Fon.: dəsəndén (pir-or., or., eiv.); desendén (occ.); desendént (val.); dəʦəndént (mall., men.); dəʧəndént (men. en la pronúncia vulgar).
    Var. ort. ant.: decendent (Eximplis, i, 95).
    Etim.: pres del llatí descendĕnte, ‘que baixa’.