Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure descenyir
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

DESCENYIR v. tr.
Fer cessar d'estar cenyit; llevar allÚ que cenyeix o estŗ cenyit; cast. desceŮir. Com l'ach mort, per son desastre, lluy-li la espasa en l'ull..., e descenyŪ-la-li, e mentre la li descenyia, un cavaller del comte qui mort era vať que aquell hach mort son senyor, Muntaner CrÚn., c. 134. La duquessa la descenyŪ [a Laquesis], e metent-li la mŗ al si trobŗ-li lo cor tan batent que aÁÚ era gran marauella, Curial, i, 27. Descenyir-se de riure: esclatar-se de rialles, riure amb grans contorsions (LabŤrnia Dicc.).
††††Fon.:
dəsəɲŪ (or.); deseɲŪ (occ.); deseɲŪɾ (val.); dəʦəɲŪ (mall., men.).