DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCENYIR v. tr.
Fer cessar d'estar cenyit; llevar allò que cenyeix o està cenyit; cast. desceñir. Com l'ach mort, per son desastre, lluy-li la espasa en l'ull..., e descenyí-la-li, e mentre la li descenyia, un cavaller del comte qui mort era vaé que aquell hach mort son senyor, Muntaner Cròn., c. 134. La duquessa la descenyí [a Laquesis], e metent-li la mà al si trobà-li lo cor tan batent que açò era gran marauella, Curial, i, 27. Descenyir-se de riure: esclatar-se de rialles, riure amb grans contorsions (Labèrnia Dicc.).
    Fon.: dəsəɲí (or.); deseɲí (occ.); deseɲíɾ (val.); dəʦəɲí (mall., men.).