DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCLAVAR v. tr.
|| 1. Llevar els claus o puntes que subjecten una cosa; cast. desclavar. Lo sagrat cors de Jesús fou desclauat de la creu per aquells deuotíssims barons, Villena Vita Chr., c. 216. Cruix la galera, desclaua's e desiuny-se, tremola e doblegant-se paria anguila, Curial, iii, 41. Es lladres se contenten en desclavà panys de portes, Ignor. 29. «Desclavarem aquest clau i podrem obrir la caixa».
|| 2. Treure a un furó les dents perquè no mati els conills que agafa en el cau (Gandesa).
    Fon.: dəskləβá (pir-or., or.); desklaβá (occ.); desklaβáɾ (val.); dəskləvá (bal.).