DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCLOURE v. tr.
Obrir (allò que estava clos); cast. abrir. «Descloure una carta»; «Descloure el puny»; «Descloure els ulls, els llavis,» etc. Quant lo poble fonch aplegat, fonch desclosa dita letra e legida per lo notari, doc. a. 1523 (Hist. Sóller, i, 535). Y veu descloure en pluges de pedreria un cel, Atlàntida ii. Y el temple se desclou de bat a bat, Canigó ix. Qui posa sospites en la verge sagrada que ha desclosa la voluntat divina?, Costa Trad. 177. Quant la viola primera | se desclou dins mon jardí, Salvà Poes. 6. Especialment: a) Donar per primera vegada un animal femella al mascle (Berguedà, Ripollès).
    Fon.: dəsklɔ́wɾə (pir-or., or.); desklɔ́wɾe (occ.); desklɔ̞́wɾe (val.); dəsklɔ̞́wɾə (mall., men.).
    Etim.: del llatí vg. *disclaudĕre, mat. sign.