DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATDESCOBERT, -ERTA adj.
No cobert; cast. descubierto.
|| 1. Exposat a la vista dels altres; no tapat amb allò que impediria veure'l. Embolicaren lo cors... dexant-li la cara descuberta, Villena Vita Chr., c. 222. Veu sa muller ab les vergonyoses parts descubertes, Isop Faules 15. El terrible parador anava a presentar-se al camí descobert, Ruyra Parada 54. En descobert o Al descobert: de manera visible, sense amagar a la vista. No fasses res en çelat que hagues vergonya de fer en descubert, Jahuda Dits, c. 13. Fer totes les sues coses al descubert, a la vista de tothom, Lacavalleria Gazoph. Posar al descubert els secrets del seu cor, Guinot Capolls 19. Ferir en descobert: ferir a una part del cos no defensada per l'armadura. An cel loch farí l'anemich en descubert si durament, Graal 92. A cara descoberta o A la descoberta: descaradament, sense reprimir-se d'obrar davant els altres. Per no saber que són valencians per tots los quatre quartos, los ahuquen a cara descuberta, Rond. de R. Val. 12. Se reyan d'ell a la descoberta, Penya Mos. iii, 16.
|| 2. Mancat de coberta. Barcha descuberta, doc. a. 1249 (RLR, iv, 255). Sella turquesca descuberta, o cuberta de cuyr blanch, doc. a. 1294 (Miret Templers 362). Lo castell... ab una torra un poc descuberta, doc. a. 1546 (Alós Inv. 66). Una casa no molt gran y junt a ella un corralet descubert, Martínez Folkl. i, 156. En descobert: a lloc mancat de sopluig. Es cadàvers d'ets animals que se pudrexen en descubert, Ignor. 72. Cap descobert: cap no resguardat amb capell o gorra. Si és hom, deu tenir lo cap descobert, Eximenis Conf. 6. Estar descubert, estar ab lo cap descubert, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. m. Corral molt petit que hi ha al darrera de les cases; cast. patinillo. «Al descobert tenim un galliner i una conillera» (Alt Maestrat).
|| 4. Mancat de resguard o defensa contra la intempèrie, contra l'enemic, etc. Ha los monts a septentrion e descubertes a mig iorn, Albert G., Ques. 55 vo.
|| 5. fig. En descobert: en deute, en incompliment d'una obligació. Regoneixes estar en descobert ab qui tantes probes d'estimació t'ha donat, Vayreda Sanch nova, 7.
Loc.
—¡Catarroja descuberta!: exclamació amb què es burlen d'un qui creient dir una cosa nova, diu allò que tothom ja sabia; Catarroja és un poble veí de València; cast. descubrir el Mediterráneo.
Fon.: dəskuβέɾt (pir-or., or.); deskuβέɾt (occ.); deskuβέ̞ɾt (val.); dəskuβέ̞ɾt (mall., men.).
Etim.: part. pass. de descobrir.