Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  descolgar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCOLGAR v. tr.
Treure a la superfície allò que estava colgat; cast. desenterrar, descubrir. Corria la brama fantasiosa de que ja havia segut enterrat una vegada, però com tenia part ab el dimoni..., havia fet mans y mànigas pera descolgar-se de terra, fins a tornar a eixir del fossar, Casellas Sots 6. Descolgar ceps: llevar-los la terra del voltant de la soca per a empeltar-los (Gandesa). Descolgar el foc: treure'l de sota la cendra on es conservava el caliu (Mall., Men.). «Una fadrineta llesta | mai descolga tot es foc; | si repiquen a un lloc, | a un altre fan sa festa» (cançó pop. Mall.). Descolgar-se del llit: aixecar-se (Gir.).
    Fon.:
dəskuɫɣá (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); deskoɫɣá (occ., Maestr.); deskoɫɣáɾ (val.); dəskoɫɣá, dəskolʝá (mall.).